Picasso, el pintor de cossos geomètrics

Flickr.com. Jordan Lewin. CC BY-NC

El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern que va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. Es considera l'inici de l'art abstracte i la primera de les Avantguardes (altrament anomenats -ismes).

En el cubisme les figures es representen com si es veren des de diferents punts de vista alhora, es a dir, com un trencaclosques amb les peces mal posades. A banda, es tendeix a utilitzar formes geomètriques molt simples: triangles, rectangles, quadrats…

Picasso va obrir aquest “ismo” amb la seua obra "Les senyoretes d'Avignó" en 1907,  que va ser una pintura summament polèmica per a l’època perquè no pretenia presentar les coses tal com "les veiem" sinó tal com "sabem que són", trencant amb les lleis de la perspectiva i abandonant la representació de la imatge visual a favor de la imatge mental.

“Les senyoretes del carrer d’Avignó” (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art) és un quadre a l’oli pintat a París l’any 1907, evocant un prostíbul situat al carrer d’Avinyó de Barcelona, on el pintor malagueny va tenir un estudi durant la seua estada a la Ciutat Condal, però és més conegut amb el nom abreujat i equívoc de “Les senyoretes d’Avignó”.

En l'obra Picasso presenta cinc nus femenins amb trets de les estàtues egípcies, de l’art primitiu ibèric, del classicisme grec i de l’escultura africana. La primera figura, situada a l'esquerra de la composició, es troba de perfil, en una posició que recorda la estatuària egípcia; els dos nus centrals, situats frontalment, mostren rostres asimètrics; finalment, els dos cossos situats a la dreta estan significativament distorsionats i els rostres esdevenen màscares, clarament inspirats en l'escultura africana.

És precisament en les figures de la dreta, les últimes que va pintar Picasso, on el nou llenguatge cubista sorgeix de forma més manifesta: ulls, nas, perfil i esquena apareixen simultàniament. El dibuix, marcat amb claredat, es fa amb traços en angle.

Picasso deia que pretenia pintar figures que, un cop retallades, es pogueren reconstruir com a escultures, i així és com les coses es representen des de diferents punts de vista però apareixen simultàniament en l'obra final.

En els dibuixos preparatoris de l’obra la figura de l’esquerra era un home, però Picasso elimina aquest detall en la composició final i, amb ell, també el missatge moralitzant segons el qual el vici es castiga amb la mort. Molts artistes de l’època van contraure la sífilis en les seves visites als bordells de l’època.

“Les senyoretes d’Avinyó” no només és l’obra cabdal de Picasso i el punt de partida del cubisme, sinó que també és la pedra angular del Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA) perquè va marca un abans i un després en la seua història.

El museu la va comprar a un col·leccionista francès el 1939, coincidint amb el seu desè aniversari, i es va exhibir en el marc de l’exposició “L’art del nostre temps” durant la inauguració de la nova seu al carrer 53, on continua avui. Des de llavors és el pilar de la col·lecció permanent, que compta amb 54 obres més de Picasso. L’any 1988 va ser l’últim cop que es va cedir (a Barcelona), tot i que les peticions de préstec -i les negatives- són gairebé diàries.

Font: Wiquipèdia 
       http://blocs.xtec.cat/cienciessocials/archives/185
       http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/antecedents_cub.htm