Objectius i criteris d'avaluació de la UD

OBJECTIUS

Disciplinaris

• Conèixer la definició, tipologia i classificació dels polígons.
• Conèixer l’aplicació de les formes poligonals en el nostre entorn quotidià i en el món de l’art.

Lingüístics

• Conèixer i utilitzar adequadament el vocabulari específic per a elaborar correctament missatges de contingut artístic i tècnic tant de manera oral com escrita.

Cognitius

• Emprar adequadament els instruments de dibuix tècnic en la realització de traçats geomètrics.
• Reconèixer i classificar polígons segons els seus costats i els seus angles.
• Construir i operar amb diferents tipus de polígons.

Culturals

• Valorar la importància de  treballar amb neteja i precisió.
• Observar, per a identificar, les formes poligonals en  el nostre entorn més proper.
• Conèixer i aprendre a valorar i respectar el patrimoni cultural i artístic que la localitat aporta al patrimoni nacional.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Comprendre la classificació dels triangles en funció dels seus costats i dels seus angles.
• Construir triangles coneixent tres dels seus dades (costats o angles).
• Conèixer els diferents tipus de quadrilàters.
• Executar les construccions més habituals de paral·lelograms.
• Classificar els polígons en funció dels seus costats, reconeixent els regulares i els irregulars.
• Estudiar la construcció de polígons regulars inscrits en la circumferència.
• Estudiar la construcció de polígons regulars coneixent el costat

Picasso, el pintor de cossos geomètrics

Flickr.com. Jordan Lewin. CC BY-NC

El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern que va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. Es considera l'inici de l'art abstracte i la primera de les Avantguardes (altrament anomenats -ismes).

En el cubisme les figures es representen com si es veren des de diferents punts de vista alhora, es a dir, com un trencaclosques amb les peces mal posades. A banda, es tendeix a utilitzar formes geomètriques molt simples: triangles, rectangles, quadrats…

Picasso va obrir aquest “ismo” amb la seua obra "Les senyoretes d'Avignó" en 1907,  que va ser una pintura summament polèmica per a l’època perquè no pretenia presentar les coses tal com "les veiem" sinó tal com "sabem que són", trencant amb les lleis de la perspectiva i abandonant la representació de la imatge visual a favor de la imatge mental.

“Les senyoretes del carrer d’Avignó” (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art) és un quadre a l’oli pintat a París l’any 1907, evocant un prostíbul situat al carrer d’Avinyó de Barcelona, on el pintor malagueny va tenir un estudi durant la seua estada a la Ciutat Condal, però és més conegut amb el nom abreujat i equívoc de “Les senyoretes d’Avignó”.

En l'obra Picasso presenta cinc nus femenins amb trets de les estàtues egípcies, de l’art primitiu ibèric, del classicisme grec i de l’escultura africana. La primera figura, situada a l'esquerra de la composició, es troba de perfil, en una posició que recorda la estatuària egípcia; els dos nus centrals, situats frontalment, mostren rostres asimètrics; finalment, els dos cossos situats a la dreta estan significativament distorsionats i els rostres esdevenen màscares, clarament inspirats en l'escultura africana.

És precisament en les figures de la dreta, les últimes que va pintar Picasso, on el nou llenguatge cubista sorgeix de forma més manifesta: ulls, nas, perfil i esquena apareixen simultàniament. El dibuix, marcat amb claredat, es fa amb traços en angle.

Picasso deia que pretenia pintar figures que, un cop retallades, es pogueren reconstruir com a escultures, i així és com les coses es representen des de diferents punts de vista però apareixen simultàniament en l'obra final.

En els dibuixos preparatoris de l’obra la figura de l’esquerra era un home, però Picasso elimina aquest detall en la composició final i, amb ell, també el missatge moralitzant segons el qual el vici es castiga amb la mort. Molts artistes de l’època van contraure la sífilis en les seves visites als bordells de l’època.

“Les senyoretes d’Avinyó” no només és l’obra cabdal de Picasso i el punt de partida del cubisme, sinó que també és la pedra angular del Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA) perquè va marca un abans i un després en la seua història.

El museu la va comprar a un col·leccionista francès el 1939, coincidint amb el seu desè aniversari, i es va exhibir en el marc de l’exposició “L’art del nostre temps” durant la inauguració de la nova seu al carrer 53, on continua avui. Des de llavors és el pilar de la col·lecció permanent, que compta amb 54 obres més de Picasso. L’any 1988 va ser l’últim cop que es va cedir (a Barcelona), tot i que les peticions de préstec -i les negatives- són gairebé diàries.

Font: Wiquipèdia 
       http://blocs.xtec.cat/cienciessocials/archives/185
       http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/antecedents_cub.htm

De quina manera pintarem el Tangram?

ACTIVITAT 1:  MANS ALS COLORS

·   Pintar les peces del tangram  amb témperes fent servir la següent metodologia:

 -Cal tindre en comte que tenim set peces però només en pintarem sis perquè una, la setena, serà blanca.

 -En triarem tres de les sis peces i pintarem l’anvers amb els colors primaris groc, cià i magenta.

 -Farem la barreja dels colors primaris per a obtenir-ne els secundaris.

 -Seguidament pintarem l’anvers de les tres peces restants amb els colors secundaris.

 -Pintarem el revers de cadascuna de les peces amb el seu color complementari.

 -Netejarem i replegarem els pinzells i la resta dels utensilis de pintura

·   En grups de 3. Duració: 30 minuts

ACTIVITAT 2: ENTRE POLÍGONS ÉS EL JOC

·   Descobrirem que amb un quadrat descompost en set peces poligonals serem capaços de construir  les figures que hem estudiat en aquesta unitat com ara triangles, rectangles i romboides a banda d’altres que coneixerem el curs vinent.

·   Individual o grupal. Duració: fins que finalitze la sessió.

ACTIVITAT 3: EL JOC CONTINUA A CASA

·   Els alumnes i les alumnes faran servir el tangram per a experimentar amb la construcció de tants elements com la seua imaginació puga abastar, com ara serien lletres i números, siluetes d’animals i persones, de peces d’escacs... i sempre fent servir totes les peces a la vegada.

Què saps sobre els polígons?

Les formes poligonals no són només una cosa que se estudia a l’aula i que cal treballar amb escaire, cartabó i el regle, i també amb molta cura i neteja, i de la qual ens oblidem tan aviat com eixim per la porta de classe, no, sinó que estan per tot arreu, al nostre abast.

Les formes poligonals són d’allò més habituals que ens pensem. Estan presents de manera constant en el nostre entorn; n'hi ha prou amb mirar atentament al nostre al voltant: els fulls dels quaderns i dels llibres, el tauler de la taula on treballem, les finestres de les nostres cases, etc.

Les formes poligonals són bàsiques per a realitzar dibuixos tècnics, ja que componen l’estructura de moltíssims dels objectes fabricats per l’ésser humà, a banda de la importància que han tingut al llarg de diferents èpoques i estils artístics com a elements compositius.

Vegem alguns exemples: son totes imatges de Pixabay CC0 Public Domain

Quadrilàters: definició i classificació

CLASSIFICACIÓ

Per definició,"un quadrilàter és un polígon de quatre costats".

Els quadrilàters se poden dividir en:

- quadrilàters paral·lelograms

- quadrilàters no paral·lelograms

QUADRILÀTERS PARAL·LELOGRAMS

Per definició,"un paral·lelogram és un quadrilàter que té els costats oposats sempre paral·lels".

Els paral·lelograms es poden classificar atenent als seus angles i als seus costats en:

- Quadrats: els seus quatre costats són iguals i els seus quatre angles també.

- Rectangles: els costats oposats són iguals i els quatre angles també són iguals.

- Rombes: els seus quatre costats són iguals i els angles oposats són també iguals.

- Romboides: els costats oposats són iguals i els seus angles oposats són també iguales.

QUADRILÀTERS NO PARAL·LELOGRAMS

Per definició,"un no paral·lelogram és un quadrilàter que només té dos costats paral·lels".

Els no paral·lelograms es poden classificar atenent als seus angles i als seus costats en:

- Trapezis: tenen dos costats paral·lels

- Trapezoides: no tenen cap costats paral·lels

A la seua vegada, els trapezis es poden dividir en:

- Trapeci rectangle: té dos costats paral·lels i dos angles rectes

- Trapeci isòsceles: té dos costats paral·lels i els angles iguals dos a dos

- Trapeci escalè: té dos costats paral·lels i els quatre angles diferents

Triangles: definició, classificació i rectes i punts notables

CLASSIFICACIÓ

Per definició, "un triangle és un polígon de tres costats".  

Els triangles es poden classificar segons els seus angles en:

•  acutangles: els tres són aguts

•  rectangles: un angle recte

•  obtusangles: un angle obtús

Segons els seus costats es classifiquen en:

•  equilàters: els tres costats iguals

•  isòsceles: dos costats iguals

•  escalens: els tres costats diferents

RECTES I PUNTS NOTABLES


En un triangle es defineixen quatre tipus de rectes anomenades, genèricament, rectes notables.

Aquestes rectes són:

•  Mediatrius: rectes perpendiculars a cadascun dels costats pel seu punt mig.

•  Bisectrius: rectes que divideixen cadascun dels angles en dos angles iguals.

•  Mitjanes: són els segments que van de cada vèrtex al punt mig del costat oposat.

•  Altures: rectes perpendiculars a cadascun dels costats que passen pel vèrtex  oposat.

Els punts  d’intersecció  d’aquestes  rectes s’anomenen punts notables i són:

•  Circumcentre: punt d’intersecció de les tres mediatrius.

•  Incentre: punt d’intersecció de les tres bisectrius.

•  Baricentre: punt d’intersecció de les tres medianes.

•  Ortocentre: punt d’intersecció de les tres altures.

Polígons: definició, classificació i elements característics

DEFINICIÓ

Una línia poligonal és un conjunt de segments concatenats (cadascun comença on acaba l'anterior), i pot ser: oberta o tancada.

Aleshores, un polígon es:

“Una figura plana, limitada per una línia poligonal tancada”

CLASSIFICACIÓ

1. Segons la mida dels seus angles, els polígons poden ser :

•  Convexos: tots els seus angles interiors són menors de 180º.

•  Còncaus: alguns dels seus angles interiors són majors de 180º.

2. Segons la mida dels seus costats, els polígons poden ser:

•  Regular: tenen tots el costats de la mateixa longitud i els seus angles són iguals

•  Irregulars: tenen els seus costats i els angles diferents

3. Segons el nombre de costats, els polígons poden ser :

•   De tres costats: triangle

•   De quatre costats: quadrilàter

•   De cinc costats: pentàgon

•   De sis costats: hexàgon

•   De set costats: heptàgon

•   De vuit costats: octògon

•   De nou costats: enneàgon

•   De deu costats: decàgon

•   De onze costats: hendecàgon

•   De dotze costats: dodecàgon

Si el polígon té tretze o més costats no se li dóna cap nom, sinó que es parla del polígon de 13, 14,…, costats.

ELEMENTS CARACTERÍSTICS

Els seus elements característics són:

•  Costat: cadascun dels segments de la línia poligonal tancada

•  Vèrtex: cadascun dels punts comuns a dos costats consecutius

•  Centre: punt que equidista de tots els vèrtexs

•  Apotema: segment que uneix el centre del polígon amb el punt mig de cada costat

•  Radi: segment que uneix el centre del polígon amb cadascun dels vèrtexs

•  Diagonal: segment que té per extrems dos vèrtexs no consecutius

•  Angle interior: cadascun dels angles convexos formats per dos costats consecutius

Continguts comunicatius de la UD

LLENGUATGE PER A LA UNITAT

VOCABULARI

· Elements dels polígons: costat, vèrtex, centre, radi, diagonal, catet, hipotenusa

·   Noms polígons segons nombre de costats: triangle, quadrilàter,  pentàgon, hexàgon, heptàgon, octògon, enneàgon i decàgon

·   Triangles: equilàter, isòsceles i escalè; rectangle, obtusangle i acutangle.

·   Quadrilàters: paral·lelograms

·   Paral·lelograms: quadrat, rectangle, rombe i romboide

ESTRUCTURES

·   Amb centre en (A)...

·   Amb centre en (A) i radi (AB)...

·   Amb centre en (A) traçarem un arc…

LLENGUATGE PER A LA INTERACCIÓ

·   Normes de cortesia a l’entrar i eixir de classe: bon dia, bon matí, adéu, fins demà...

·   Normes de cortesia al demanar ajuda del professor i, especialment, dels companyes: per favor, pots ajudar-me; perdona, podries dir-me...

·   Donar les gràcies SEMPRE, en qualsevol situació comunicativa

·   Treballar el vocabulari específic a l’hora d’emetre missatges de contingut tècnic.

·   Reconèixer la importància de fer servir el vocabulari més adequat a cada situació comunicativa, dins i fora de l’aula.

·   Adonar-se que l’ús del llenguatge tècnic ultrapassa l’entorn de l’aula i arriba a formar part del llenguatge quotidià.